Les hipoglucèmies

El nostre cos necessita rebre una quantitat constant d’energia per a poder funcionar correctament. Aquesta energia normalment la rep gràcies a la glucosa.

La glucosa és un sucre essencial que actua com a combustible principal a la majoria dels nostres òrgans i teixits. Popularment es coneix com a “sucre” i s’obté dels aliments que ingerim.

A més, per no haver d’estar menjant contínuament, el cos disposa d’un mecanisme d’emmagatzematge/recuperació de glucosa molt complex. Gràcies a ell, guardem part de l’energia obtinguda en menjar i ho fem, sobretot, en fetge, músculs i greix.

Per contra, en dejunar, en fer una activitat física intensiva, en un quadre infecciós o altres situacions que impliquen un desgast energètic més gran, el nostre cos recupera la glucosa emmagatzemada.

D’aquesta manera, els nostres nivells de sucre a la sang es mantenen de forma constant dins d’un rang de glucèmia que es considera “saludable”.

En condicions normals

Aquesta quantitat de sucre a la sang es manté
entre 70-150 mg/dl (3,89-8,32 mmol/L).

Per tant, una “baixada de sucre” comença a succeir quan la nostra quantitat de glucosa a la sang se situa per sota de 70 mg/dl. I diem “comença a passar” i no només que passa, perquè una hipoglucèmia no és un moment puntual; sinó una successió d’esdeveniments. I el pronòstic posterior depèn de múltiples factors.

Si tens o convius amb una malaltia que pugui provocar hipoglucèmies, és essencial que aprenguis a identificar i tractar els símptomes. Especialment, si qui la pateix és un nadó o un nen petit que encara no és capaç de portar un control autònom de la seva condició.

La persona que entra en situació d’hipoglucèmia passa de trobar-se bé a experimentar sensacions molestes.

Aquests són senyals d'alerta que emet el cos, avisant que la quantitat de sucre a la sang no és suficient per seguir funcionant bé.

Especialment, per a què ho faci el cervell.

Aquests senyals es manifesten en forma de símptomes diferents i es produeixen perquè l’organisme està activant les hormones contrareguladores.
És a dir: les que recuperen la glucosa emmagatzemada.

Aquests primers símptomes poden ser molt variats però sovint solen manifestar-se com a pal·lidesa, tremolors, ansietat, palpitacions, gana, irritabilitat, taquicàrdia, formiguejos, son, sudoració (normalment suor freda), debilitat i nàusees.

Hippo Newsletter

Subscriu-te a la nostra newsletter i t'explicarem projectes i notícies boniques.

Quan no es corregeix la situació inicial d'escassetat de glucosa i els nivells descendeixen encara més, l'organisme comença a experimentar altres símptomes més greus.

Aquests són conseqüència de la manca de glucosa al cervell.

Els segons símptomes també poden ser molt variats però inclouen confusió, agressivitat, lapsus de consciència, parla incoherent, alteració del comportament, mareig i debilitat, mal cap, visió doble o borrosa, convulsions, marxa inestable o manca de coordinació, sensació de calor o fred, manca de concentració, sensació de cremor o punxades, trastorns del llenguatge o la parla.

En general, aquests símptomes més greus solen aparèixer quan els nivells de sucre baixa de 50 mg/dl (2,78 mmol/L) i succeeixen perquè el sistema nerviós se’n ressent molt per la manca de glucosa.

Una hipoglucèmia greu és una situació d'emergència i requereix d'una actuació immediata

Solen requerir l'ajuda d'una altra persona per corregir-la

Podríem dir que els primers símptomes són del tipus “tingues cura que et faràs mal” i els segons són quan ja te n’estàs fent.
Aquí és on comença el més perillós de tot.

Si els segons símptomes no es corregeixen es pot entrar en coma hipoglucèmic. En principi no és permanent, ja que es podria revertir administrant glucosa intravenosa.

En cas que la glucèmia descendís més encara i l’organisme es quedés sense sucre a la sang, es produiria la mort.

Moltes famílies lluitem diàriament
contra les hipoglucèmies i això ens obliga
a adquirir una sèrie de coneixements
bàsics i no tan bàsics.

DES DE LA PRIMERA

Les famílies haurien de rebre una formació adequada, entenedora i de qualitat sobre el control glucèmic i com actuar en una emergència.

No és tan important conèixer els motius de les causes, com entendre la gravetat que pot tenir una baixada de sucre i aprendre a actuar si passa. Adquirir aquest coneixement pot salvar la vida d’algú.

Encara importa més si aquest algú és el teu fill i t’has trobat amb les hipoglucèmies al cap de poques hores de néixer.

L'ARBRE DELS DESITJOS

Tenim un munt de desitjos per a les malalties minoritàries que causen hipoglucèmia. Ens ajudes que creixi?

Potser et serveix...

Què faig en una hipo?
Glucagó per a emergències
Puc prevenir-les?